Un des usatges mès ancians (sègle XV) que dèren lòc ara darrèra compilason des Constitucions e d’auti Drets de Catalonha amiada a tèrme er an 1701 mos arrebrembe: “cada nacion escuelh era sua propia lei”.
En compliment d’aqueth mandat des nòsti ancessors, eth pòble de Catalonha, pleaments conscient que toti es poders dera nacion emanen dera volontat liura e sobirana des ciutadans, a decidit promulgar aguesta Constitucion damb er objectiu de garantir era igualtat deuant era lei, protegir era dignitat umana , assegurar era separacion de Poders, fomentar era democracia participativa, e respectar es valors fonamentaus qu’arrecuelhen era Declaracion Universau de Nacions Unides de 1948, eth Pacte Internacionau de Drets Civius e Politics de 1966, eth Pacte internacionau de Drets economics e sociaus de 1977, es Tractadi dera Union Europèa, e era Carta dera Tèrra aprovada en Fòrum mondiau de Rio de Janeiro er an 1997.
Es catalans, en tot actuar damb plea libertat, sabedors qu’era nòsta Istòria atau ac demane dempús de qu’er an 1714 sigueren abolides es nòstes Constitucions e drets en vigor dempús deth 1481, en tot reivindicar damb fermetat e orgulh eth nòste passat, afirmam era existéncia actuau dera identitat nacionau catalana, e conscienti qu’eth poder d’ua nacion proven unicaments e exclusivaments deth sòn pòble, promulgam aguesta Constitucion, e declaram de forma solemna qu’èm frairs de toti es pòbles, que cercam era frairesa, amistat e eth respècte de toti eri, e que damb era fòrça dera nòsta sincèra volontat aufrim era plea cooperacion en eth desvolopament e gatge des drets fonamentaus e es libertats entà toti per tot eth mon.