1. Tota persona a dret a que se respècte era sua vida personau e familhau, sense cap ingerència publica ne privada, causa qu’includís era
3
inviolabilitat dera sua abitança, dera correspondéncia postau, telematica, e electronica.
2. Non se poderà amiar a tèrme cap entrada e escorcoll sense consentiment explicit deth titular o autorizacion judiciau motivada, lheuat de situacions d’urgéncia per delicte flagrant.

1. Era vida ei inviolable. Era pena de mòrt ei exprèssaments proïbida.
2. Arrés non pòt èster sometut a tortures o tractes degradanti que mesestimen era sua dignitat coma èsser uman.
3. Tot èsser uman a dret ara libertat personau, ara integritat fisica e psiquica, e tanben ara eleccion de lòc de residéncia.
4. Er Estat velharà entà per’mor que tota persona en situacion de besonh o risc d’exclusion sociau, gaudisque d’ua renda minima garantida que li permete desvolopar ua vida digna.

1. Arrés pòt èster discriminat per arrason de sèxe, etnia, origina, credences religioses o politiques, opinions, minusvalua fisica e/o psiquica, lengua, orientacion sexuau, o quinsevolhe auta circonstància personau , sociau o culturau.
2. Era institucion juridica des aforadi ei considerada un privilegi que non se pòt adméter en un Estat democratic de Dret, e donques, se declare que totes es persones son parièrs deuant era lei, sense cap sòrta de distincion.
3. Er òme e era hemna an dret a un salari parièr per un trabalh equivalent.
4. Er Estat garantís eth principi fonamentau dera igualtat d’oportunitats entre òmes e hemnes, damb especiau enfasi en er encastre dera educacion, eth trabalh e er accès as cargues de responsabilitat publica.

1. Er ordenament juridic dera republica catalana s’interpretarà tostemp d’acòrd damb es principis inspiradors dera Carta des Nacions Unides, dera Declaracion Universau de Drets Umans, deth Pacte Internacionau de Drets Civius e Politics, deth Pacte internacionau de Drets sociaus, economics e culturaus, e deth Convèni Europèu de Drets Umans

1. Eth cap-lòc de Catalonha ei era ciutat de Barcelona.
2. Barcelona ei era sedença deth Govèrn dera republica, deth Parlament e deth Tribunau suprèm, poders executiu, legislatiu e judiciau.
3. Era Administracion der Estat se caracterize pes principis de proximitat e descentralizacion; en conseqüéncia, eth Conselh de Ministres s’amassarà en session plenària damb ua periodicitat minima annala enes ciutats de Girona, Lhèida e Tarragona.

1. Era lengua oficiau e pròpria de Catalonha ei eth catalan, e donques, serà emplegada de forma preferent per totes es Administracions publiques en es sòns respectius encastres.
2. Atenguda era composicion demografica e sociau actuau de Catalonha, e damb era explicita volontat de velhar pera melhor convivéncia entre toti es catalans, sigue quin sigue era sua origina, eth castelhan gaudís der estatut de lengua cooficiala, e poderà èster emplegat orauments e per escrit per toti aqueri ciutadans qu’atau ac desiren .
3. Er aranés ei era lengua oficiau e pròpria dera Val d’Aran, en regim de cooficialitat plea damb eth catalan.
4. Toti es Poders publics velharàn entà per’mor que non se produsisque cap discriminacion per arrason de lengua, atengut que totes meriten identic respècte e hèn part dera opcion personau e liura de cada persona.
5. Declaram qu’era lengua e era cultura favorissen era coesion intèrna, era prosperitat comuna, er arraïtzament sociau e era diuersitat deth país.

1. Era banèra de Catalonha contunharà d’èster era istorica de quate barres vermelhes sus hons auriòu.
2. Er imne oficiau de Catalonha ei ‘Els Segadors’.
3. Era Diada nacionau se celebrarà eth dia 11 de seteme.

1. Era forma politica e juridica d’organizacion der Estat ei era republica parlamentària unicamerau e non presidencialista.
2. Damb er objectiu de lutar contra era injustícia sociau, era praubesa, es conflictes violenti, es inegalitats economiques, era degradacion mieiambientau e era corrupcion, es principis que regissen er ordenament juridic der Estat catalan son: era libertat, era justícia, era egalitat de drets e obligacions, era cultura, era solidaretat, es Drets Umans , era diuersitat e era patz.

1. Catalonha se constituís en Estat sobiran, democratic e sociau de Dret.
2. Era sobeiranetat requè en eth pòble de Catalonha.

Un des usatges mès ancians (sègle XV) que dèren lòc ara darrèra compilason des Constitucions e d’auti Drets de Catalonha amiada a tèrme er an 1701 mos arrebrembe: “cada nacion escuelh era sua propia lei”.
En compliment d’aqueth mandat des nòsti ancessors, eth pòble de Catalonha, pleaments conscient que toti es poders dera nacion emanen dera volontat liura e sobirana des ciutadans, a decidit promulgar aguesta Constitucion damb er objectiu de garantir era igualtat deuant era lei, protegir era dignitat umana , assegurar era separacion de Poders, fomentar era democracia participativa, e respectar es valors fonamentaus qu’arrecuelhen era Declaracion Universau de Nacions Unides de 1948, eth Pacte Internacionau de Drets Civius e Politics de 1966, eth Pacte internacionau de Drets economics e sociaus de 1977, es Tractadi dera Union Europèa, e era Carta dera Tèrra aprovada en Fòrum mondiau de Rio de Janeiro er an 1997.
Es catalans, en tot actuar damb plea libertat, sabedors qu’era nòsta Istòria atau ac demane dempús de qu’er an 1714 sigueren abolides es nòstes Constitucions e drets en vigor dempús deth 1481, en tot reivindicar damb fermetat e orgulh eth nòste passat, afirmam era existéncia actuau dera identitat nacionau catalana, e conscienti qu’eth poder d’ua nacion proven unicaments e exclusivaments deth sòn pòble, promulgam aguesta Constitucion, e declaram de forma solemna qu’èm frairs de toti es pòbles, que cercam era frairesa, amistat e eth respècte de toti eri, e que damb era fòrça dera nòsta sincèra volontat aufrim era plea cooperacion en eth desvolopament e gatge des drets fonamentaus e es libertats entà toti per tot eth mon.