1. Era justícia s’administre en nòm deth pòble, pes jutges/esses e magistrats/ades integrants deth Poder judiciau.
2.Es sòns membres solament son sometudi ar empèri dera Lei, son independenti e gaudissen d’immunitat en er exercici e es sues foncions, lheuat des responsabilitats penaus e/o disciplinàries en qué poguen quèir.

1. Eth govèrn dera Val d’Aran ei elegit per miei de sufragi universau dirècte, liure e secrèt, ena forma establida pera Lei electorau de Catalonha.
2. Eth Conselh Generau participarà ena elaboracion de totes es iniciatiues
legislatiues qu’afècten eth sòn territòri.

1. Eth govèrn dera Val d’Aran residís en Conselh Generau, format peth Sindic major, eth Plen des Conselhèrs/ères e era Comission d’Oïdors de Compdes.
2.Eth sindic/a ei era mès nauta representacion der Estat catalan ena Val d’Aran.

1. Era Val d’Aran gaudís d’un regim juridic especiau establit per lei deth
Parlament.
2.Era sua organizacion institucionau e administrativa ei competéncia exclusiva deth Conselh Generau, lheuat aquerò qu’arrecuelh aguesta Constitucion.
3. Era lengua pròpria e oficiau ei er aranés, en regim de cooficialitat damb eth catalan.

1. Eth govèrn e era administracion autonòma des comarques correspon ara corresponenta vegueria, entitat formada per un/a president/a e un Conselh integrat per 10 membres.
2. Es foncions des vegueries e er estatut des sòns membres se fixaràn per ua lei deth Parlament, d’acòrd damb critèris de representacion proporcionau.
3. Atenguda era sua demografia, era vegueria deth Barcelonés dispòse d’un regim especiau establit per ua lei deth Parlament.

1. Es municipis an competéncies exclusives en totes aqueres matèries que les assigne era lei de Regim Locau.
2. Es sues foncions se regissen peth principi de subsidiarietat, d’acòrd damb çò qu’establís era Carta europèa d’autonomia locau, e eth de sufisença financèra.
3. Era organizacion e gestion deth territòri, er urbanisme e era gestion d’assisténcia sociau ei competéncia exclusiva des Ajuntaments.
4. Es plans urbanistics e era requalificacion de solèr an d’ èster aprovadi e autorizadi peth Ministèri corresponent der Estat.

1. Era estructura territoriau basica de Catalonha s’apiege en es municipis.
2. Es comarques son integrades per un o mès municipis, en foncion dera sua poblacion e estenduda geografica.
3.Es Ajuntaments poderàn signar acòrds entre eri entà per’mor de formar entitats supramunicipaus, damb er objectiu de melhorar era eficiéncia des servicis publics comuns.

1. Eth Parlament de Catalonha designarà eth director deth Burèu antifrau damb mandat pendent ua legislatura, e li assignarà era dotacion presupostària avienta entà poder complir damb eficiéncia es sues foncions.
2. Eth Burèu aurà competéncia exclusiva ena investigacion de toti es ahèrs de presomptiva corrupcion politica e/o administrativa. Tan bon punt ne detecte indicis racionaus de criminalitat, liurarà es accions damb un informe ara Fiscalia Generau de Catalonha.
3. Gaudirà de plea independéncia e actuarà damb absoluta imparcialitat. Cap des sòns cargue directius pòt apartier a partits politics.

1.Era Sindicatura de Compdes publicarà cada an un informe damb exposicion des deficits e desviacions economiques detectades.
2.Es partits politics auràn eth déuer inexcusable de liurar ara Sindicatura eth balanç de cada exercici , damb detalh des despenses presupostàries destinades a campanhes electoraus.
15
3.Es conclusions e recomanacions dera Sindicatura seràn liurades ath Parlament e ath Govèrn der Estat.

1. Ei er organ fiscalizador extèrne des compdes publics dera Administracion estatau e dera resta des entitats locaus.
2. Serà formada per dètz sindics designadi peth Parlament, damb acòrd que requerís majoria qualificada.
3. Exercís era sua foncion de forma collegiada e aurà un mandat de 5 ans, renovable per uns auti cinc.
4. Actue damb plea autonomia organizativa, foncionau e pressupostària, d’acòrd damb era Lei.
5. S’an de regular per lei er estatut personau, es incompatibilitats, es
causes de cessament, era organizacion e eth foncionament dera Sindicatura.