1. Eth Parlament a de dotar ath Sindic de Grèuges, e es Ajuntaments as Sindics Locaus, dera estructura materiau , recorsi umans e financèrs, de besonh entà amiar a tèrme es sues foncions.
2. Es administracions publiques de Catalonha an era obligacion de cooperar damb eth Sindic. Eth cas d’incompliment reïterat, era Sindicatura poderà imposar es sancions previstes ena lei.
3. Es Sindics/ques exercissen es sues foncions damb plea independéncia e objectivitat, son inamovibles e solament pòden èsser destituïdi o suspenudi pes causes que prèviaments establís era lei.

1. Tant es Sindics de Grèuges coma es Locaus son persones fisiques non restacades a cap partit politic pendent eth sòn mandat.
2. Seràn escuelhudi/des per sufragi universau dirècte, liure e secrèt per un periòde non prorrogable de dètz ans, entre es ciutadans deth sòn respectiu territòri.

1. Eth\era Sindic/a de Grèuges a era foncion de protegir e deféner es drets des ciutadans deuant dera Administracion.
2. Ei er encargat institucionau de susvelhar era activitat de totes es Administracions publiques per tot er Estat, sens perjudici des competéncies exclusives assignades as Sindics/ques Locaus.
3. Arreceberà es planhs e peticions de quinsevolhe ciutadan e a era obligacion de
dar responsa en un termini maximal de 30 dies.

1 Es Administracions Publiques exercissen es sues foncions ath territòri
d’acòrd damb es principis de desconcentracion, descentralizacion, subsidiarietat e proximitat.
2. Er estatut juridic deth personau ath servici dera Administracion publica fixarà eth regim d’incompatibilitats, eth gatge de formacion tecnica e contunhada, e tanben es requisits d’accès.

1. Era Administracion der Estat ei era entitat publica encargada d’exercir es foncions executives atribuïdes per aguesta Constitucion ath Govèrn.
2. Se regís pes principis d’ objectivitat, defensa des interèssi generaus, sosmession ara lei e servici public.
3. D’acòrd damb eth principi de transparéncia, li cau hèr publica damb periodicitat minima cada an era informacion de besonh pr’amor qu’es ciutadans ne poguen avalorar era eficacitat dera sua gestion.

1. Eth Govèrn ei er er organ collegiau que dirigís e execute era accion politica der Estat.
2. Ei integrat peth Prumèr Ministre ( cap de Govèrn) e es ministres de cada encastre. Es sues foncions e competéncies seràn regulades per ua lei especifica.
3. Eth Conselh de Ministres en plen cesse quan ac hè eth Cap de Govèrn.
4. Totes es nòrmes juridiques que dicte eth Govèrn seràn publicades en Diari Oficiau dera Republica.

1.Eth/era Prumèr Ministre/a a de formar Govèrn en un termini non superior a trenta dies naturaus dempús des eleccions.
2.Era composicion deth Conselh de Ministres ei competéncia exclusiva deth Cap de Govèrn.
3. Eth\era Prumèr/a Ministre/a substituís ath President/a dera republica
En es casi d’abséncia ar estrangèr o malautia temporau.

1. Eth President/a nomentarà ath Prumèr Ministre dera republica, eth quau exercirà eth cargue pendent un termini maximal de dues legislatures.
2. Eth President/a gaudís deth dret de vet sus es leis aprovades en
Parlament lheuat aqueres qu’agen obtengut ua majoria qualificada.
3. Correspon ath President/a promulgar es leis e es decrèts lei e ordenar-ne era publicacion. Signar tractadi internacionaus en nòm de Catalonha. Acreditar e arrecéber es diplomatics estrangèrs. Convocar eleccions e referendums.

1.Eth sòn estatut personau serà regulat per ua lei deth Parlament.
2. En cas de dimission o cessament per aprobacion d’ua mocion de censura , arrefús d’ua question de confidança, mòrt, o per incapacitat permanenta fisica o mentau, provisoriament se harà cargue des sues foncions eth/era president/a deth Parlament, enquia naua eleccion en sufragi universau deth pòble.

1.Ei eth Cap der Estat e maximala Autoritat de Catalonha.
2. Ei elegit/da per sufragi universau dirècte, liure e secrèt des ciutadans damb dret a vòt.
3. Aurà ua limitacion de dus mandats de 5 ans cadun.