1. Exercís era potestat legislatiua, apròve es pressupòsti der Estat, impulse e contròtle era accion politica deth Govèrn.
2. Gaudís de plea autonomia organizativa, financèra e disciplinària.
3. Elabòre e apròve eth sòn Reglament intèrne, eth pressupòst e er estatut deth personau administratiu.

1.Ei er unic titular dera representacion sobirana deth pòble de Catalonha.
2.Cònste d’ua unica cambra damb 105 deputats elegidi per sufragi liure universau, d’acòrd damb es requisits establidi ena lei electorau.
3.Cada cinc ans serà renauit integralaments. Cap deputat poderà presentar-se mès de dues legislatures seguides.
4.Es deputats gaudissen de plea immunitat parlamentària, e en conseqüéncia non poden quèir en cap responsabilitat juridica pes actes e expressions qu’amien a tèrme en exercici des sues foncions.

1. Era volontat de conciliacion e mediacion entre es persones que residisquen en eth municipi quan se produsirà bèth conflicte de convivéncia, serà era clau de vòuta dera accion des Sindics Locaus.
2. En er exercici dera sua foncion gaudiràn de plea independéncia per rapòrt ara rèsta de poders publics, e en especiau, der Ajuntament deth sòn municipi.
3. Pendent eth periòde de mandat es síndics/ques non poderàn ostentar cap aute cargue politic, e en especiau, de direccion des partits en es quaus militen.
4. Era durada minima deth mandat serà de 3 ans e era maximala de 5 ans, sense que se poguen presentar ara reeleccion.
5. Eth cargue non serà retribuït, sens perjudici deth déuer dera Corporacion Locau a dotar-ne eth burèu avient, damb es mejans umans e materiaus de besonh, atau coma sufragar es despenses inherents ara sua foncion.

1. Er ordenament juridic arreconeish coma un valor democratic eth dret dera ciutadania a intervier en es ahèrs publics deth sòn lòc de residéncia, d’acòrd damb eth principi de proximitat.
2. Er exercici des competéncies pròpies des entitats locaus, poderà èster supervisat peth Síndic/a Locau, que velharà pera defensa des drets des administradi deuant eth Consistòri, en tot hèr es recomanacions que considère avientes.

1. Era division administrativa basica ei era comarca.
2.Entà per’mor de garantir era maximala eficiéncia des servicis publics, er Estat catalan serà format per 7 vegueries. Era Lei ne determinarà era estenduda e competéncies especifiques.
3. Es comarques se dividissen en municipis, que poderàn liuraments acorropar-se damb er objectiu de prestar melhors servicis ara comunitat.

1. Catalonha limite ath nòrd damb França, ath sud e ar oèst damb Espanha. Se compromet a mantier es actuaus limits territoriaus, sens perjudici de fomentar es especiaus ligams damb es tèrres de parla catalana jos
sobeiranetat d’auti Estats.
2. Era politica exteriora e diplomatica aurà especiau suenh en velhar peth per respècte des drets d’autodeterminacion des pòbles, exercidi d’acòrd damb es principis democratics e de legalitat internacionau.

1. Er òme e era hemna an dret a contractar matrimòni damb plea igualtat juridica, damb independéncia dera orientacion sexuau dera parelha escuelhuda liuraments.
2. Es relacions juridiques de parelhes de hèt gaudissen d’identics drets civius e sociaus qu’es familhes estacades per matrimòni.
3. Era separacion matrimoniau e eth divòrci son explicitaments arreconeishudi e emparadi pera lei, que ne determinarà es requisits de procediment.

1.Se proïbissen es trabalhs forçadi de tota persona privada de libertat.
2. En cas de desvolopar volontàriaments bèra activitat productiva pendent eth compliment dera condemna en centre penitenciari, eth/era presoèr/a aurà dret a percéber un salari non inferior ath minim interprofessionau.
3.Es condemnadi a pena de preson gaudiràn des madeishi drets fonamentaus e gatges constitucionaus qu’es persones liures, a excepcion des que li auràn estat privadi temporauments e de forma expressa per resolucion judiciau fèrma.

1. Era Constitucion, era lei e era rèsta der ordenament juridic son d’imperatiu compliment entà toti es ciutadans, sigue quina sigue era sua nacionalitat, residéncia o condicion sociau.
2. Arrés poderà èster sancionat o condemnat per accions o omissions que non siguen explicita e taxativament previstes ena lei damb anticipacion ara data dera sua execucion.
3. Es penes privatives de libertat e es mesures de seguretat postdelictuaus, demoraràn tostemp adreçades ara reinsercion sociau der individu, sens perjudici deth corresponent compausant qu’afligís.

1.Totes es persones fisiques e juridiques an eth déuer de contribuïr ath sosteniment dera despensa publica laguens deth marc d’un sistèma tributari just e proporcionau.
2. Era Agéncia Tributària de Catalonha garantirà eth principi d’igualtat fiscau en es impòsti indirectes e eth de proporcionalitat en es dirèctes.