1. Damb independéncia dera sua situacion administrativa o laborau, totes es persones an dret ara assisténcia sanitària gratuïta en cas d’urgéncia.
2. Es prestacions dera Seguretat Sociau seràn garantides en regim de proporcionalitat equitativa a toti es ciutadans qu’agen contribuït en eth cors dera sua vida ath sosteniment deth sistèma public. Era lei ne fixarà es
quantitats economiques minima e maximala cada an, que jamès poderàn èster inferiores ara renda basica de vida digna.

1. Tota persona a dret a trabalhar en condicions dignes, a que s’adòpten es mesures de seguretat laborau avienta entà per’mor de previer es risqui d’accident, e a percéber un salari equitatiu.
2. Es organizacions sindicaus velharàn peth compliment des drets garantidi en es convènis collectius, e gaudiràn de legitimitat entà sométer es reclamacions apertientes deuant era jurisdiccion sociau.

1.Quinsevolhe ciutadan pòt interpausar recors d’empara en reclamacion de tutolatge judiciau efectiu deuant era Sala de Gatges Constitucionaus deth Tribunau Suprèm dera republica, un còp agotades es instàncie juridicionaus ordinàries,
2. S’a dret ara presumpció d’innocéncia, ath jutge ordinari predeterminat pera lei, ara defensa e assisténcia juridica d’avocat, a èster informat des cargues imputadi, a non declarar contra un madeish, a un procès public laguens de termini rasonable, e a prepausar es pròves que considère avientes entara sua defensa.

1. S’arreconeish eth dret ara proprietat privada, sens perjudici d’exigir ath sòn legitim titular eth compliment des déuers inherents ara inseparabla foncion sociau.
2. En cas d’interès public, es Administracions poderàn expropriar o restringir eth dret de proprietat e usatge, sens perjudici dera corresponenta indemnizacion economica.
3. S’a dret ar abitatge digne. Toti es poders publics demoren obligadi a auer a disposicion des ciutadans era situacion de praubesa e risc d’exclusion sociau, un percentatge minim d’estatges en regim de loguèr sociau equivalent a 10% deth parc bastit en cada municipi.

1. Es libertats e es drets arreconeishudi en aguesta Constitucion restaquen a toti es poders publics.
2.Arrés poderà èster extraditat o expulsat en un país a on sigue admetuda era pena de mòrt, era tortura o es tractes degradanti.

1. Es ciutadans an dret a dirigir peticions e sométer planhs
deuant deth Sindic de Grèuges e/o eth/era Sindic/a Locau, qu’auràn d’èster arresponudes en eth termini maximal de 30 dies.
2. Es municipis de mès de 10.000 abitants auràn d’auer eth/era corresponent Sindic/a, que defenerà es drets des ciutadans residents deuant dera Administracion municipau.

1. Es mandats electoraus auràn un limit de dues legislatures. Es cargues elegidi non poderàn tornar-se a presentar enquia transcorrut un termini minim de 10 ans.
2. Es electors poderàn demanar as tribunaus de justícia competents, era celebracion de referendums de revocacion des bailes, còssos e deputats que non acomplisquen sistematicaments eth sòn programa electorau.
3. Era presentacion dera demanda judiciau aurà d’anar avalada pes signatures d’un minim deth 25% des electors dera lista votada.

1. Catalonha ei ua democracia participativa, a on toti e cadun des
ciutadans poguen senter-se part dera administracion dera causa publica e eth ben comun
2. Era administracion der Estat ei obligada a méter a disposicion des electors totes es donades reveladores per rapòrt ara despensa publica, tanben en encastre municipau, e a fomentar era participacion -prealable debat- collectiva en es decisions referents as prioritats qu’an d’arrecuélher es pressupòsti.
3. Era retribucion de toti es cargues elegidi serà publica . Eth sòn sòu serà fixat cada an peth Parlament, e en quinsevolhe cas non poderà superar 10 còps er impòrt dera renda basica de vida digna.

1. Toti es ciutadans an eth dret de participar en es ahèrs publics
mejançant era institucion democratica deth vòt en es eleccions, que se celebraràn damb ua periodicitat maximala de cada 5 ans.
2. Era convocacion d’eleccions e de referendums, que seràn liures e universaus, ei competéncia exclusiva deth Parlament.
3. Totes es persones que non agen estat privades des sòns drets civius e politics, gaudissen deth dret de sufragi actiu e passiu.
4. Totes es persones, associacions e fondacions pòden promòir iniciatiues legislatiues populares. Era lei ne determinarà es requisits e quorums de besonh.
5. Toti es ciutadans an eth dret inalienable d’accedir a foncions e cargues publics en condicions d’igualtat d’oportunitats.

1. Totes es persones an dret a víuer er un miei sostenible e en ua societat respectuosa damb es recorsi naturaus
2. Conscienti qu’èm ciutadans d’un solet mon, es poders publics velharàn pera preservacion dera biosfèra , era conservacion des sistèmes ecologics, e era regeneracion der aigua , er aire, era tèrra, era fauna e era flòra de Catalonha.
3. Damb er objectiu de deishar ua planeta mès neta e sana entàs futures generacions, era luta contra era contaminacion serà ua prioritat en toti es plans publics de desvolopament economic e accions sus eth territòri.
4. Eth dret a possedir e hèr usatge des recorsi naturaus, compòrte eth déuer de previer es damatges ambientaus, e se conven susvelhar-ne eth sòn apariament.