Article 10 – Protecció de la família

1. La família serà objecte d’especial protecció, amb independència que els afectats hagin decidit viure una relació heterosexual, homosexual, monoparental o de qualsevulla altra classe.
2. La bigàmia i la poligàmia són prohibides per l’ordenament jurídic, atès que atempten contra la dignitat de la persona.
3. Els poders públics fomentaran la conciliació entre la vida familiar i la professional, per mitjà de polítiques adreçades a protegir el nivell d’ingressos quan hom tingui cura de fills menors d’edat.
4. L’Estat fomentarà el repartiment equitatiu de les tasques de la llar entre tots els seus membres, amb independència del gènere.

Article 9 – Protecció de l’àmbit privat

1. Tot individu té dret que es respecti la seva vida personal i familiar, sense cap ingerència pública ni privada, cosa que inclou la inviolabilitat del seu domicili, de la correspondència postal, telemàtica i electrònica.
2. No es podrà dur a terme cap entrada ni escorcoll sense el consentiment explícit del titular o l’autorització judicial motivada, llevat de situacions d’urgència per delicte flagrant.

Article 8 – La dignitat i la integritat humana

1. La vida és inviolable. La pena de mort és expressament prohibida.
2. Ningú no pot ser sotmès a tortures o tractes degradants que menystinguin la seva dignitat com a ésser humà.
3. Tot ésser humà té dret a la llibertat personal, a la integritat física i psíquica, així com també a l’elecció del lloc de residència.
4. L’Estat vetllarà perquè tothom qui estigui en situació de necessitat o risc d’exclusió social gaudeixi d’una renda mínima garantida que li permeti desenvolupar una vida digna.

Article 7 – La igualtat

1. Ningú no pot ser discriminat per raó de sexe, ètnia, origen, creences religioses o polítiques, opinions, minusvalidesa física o psíquica, llengua, orientació sexual o qualsevol altra circumstància personal, social o cultural. 2. La institució jurídica dels aforats és considerada un privilegi inadmissible en un estat democràtic de dret, i, per tant, declarem que totes les persones són iguals davant la llei, sense distinció de cap tipus.
3. L’home i la dona tenen dret a un salari igual per un treball equivalent.
4. L’Estat garanteix el principi fonamental de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, amb especial èmfasi en l’àmbit de l’educació, el treball i l’accés als càrrecs de responsabilitat pública.

Article 6 – Els Drets Humans

1. L’ordenament jurídic de la República Catalana s’interpretarà sempre d’acord amb els principis inspiradors de la Carta de les Nacions Unides, de la Declaració Universal dels Drets Humans, del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, i del Conveni Europeu dels Drets Humans

Article 5 – La capitalitat

1. La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona.
2. Barcelona és la seu del Govern de la República, del Parlament i del Tribunal Suprem, poders executiu, legislatiu i judicial, respectivament.
3. L’Administració de l’Estat es caracteritza pels principis de proximitat i descentralització; en conseqüència, el Consell de Ministres es reunirà en sessió plenària amb una periodicitat mínima anyal a les ciutats de Girona, Lleida i Tarragona.

Article 4 – La llengua

1. La llengua oficial i pròpia de Catalunya és el català, i, per tant, serà emprada de manera preferent per totes les administracions públiques en els àmbits respectius.
2. Atesa l’actual composició demogràfica i social de Catalunya, i amb l’explícita voluntat de vetllar per la millor convivència entre tots els catalans, sigui quin sigui el seu origen, el castellà gaudeix de l’estatus de llengua cooficial, i podrà ser emprat oralment i per escrit per tots els ciutadans que ho desitgin.
3. L’occità és la llengua oficial i pròpia de la Vall d’Aran, en règim de plena cooficialitat amb el català.
4. Tots els poders públics vetllaran perquè no es produeixi cap discriminació per raó de llengua, atès que totes mereixen un respecte idèntic i formen part de l’opció personal i lliure de cada individu.
5. Declarem que la llengua i la cultura afavoreixen la cohesió interna, la prosperitat comuna, l’arrelament social i la diversitat del país.

Article 2 – L’estat català

1. La forma política i jurídica d’organització de l’Estat és la república parlamentària unicameral i no presidencialista. 2. Amb l’objectiu de lluitar contra la injustícia social, la pobresa, els conflictes violents, les desigualtats econòmiques, la degradació mediambiental i la corrupció, els principis que regeixen l’ordenament jurídic de l’Estat català són la llibertat, la justícia, la igualtat de drets i obligacions, la cultura, la solidaritat, els drets humans, la diversitat i la pau.