Preàmbul Un dels usatges més antics (segle xv) que varen donar lloc a la darrera compilació de les Constitucions y altres drets de Cathalunya duta a terme l’any 1701 ens recorda: «Cada nació escull la seva pròpia llei.»

En compliment d’aquell mandat dels nostres avantpassats, el poble de Catalunya, plenament conscient que tots els poders de la nació emanen de la voluntat lliure i sobirana dels ciutadans, ha decidit promulgar aquesta Constitució amb l’objectiu de garantir la igualtat davant la llei, protegir la dignitat humana, assegurar la separació de poders, fomentar la democràcia participativa i respectar els valors fonamentals que recull la Declaració Universal de les Nacions Unides de 1948, el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de 1966, el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1977, els Tractats de la Unió Europea i la Carta de la Terra aprovada al Fòrum Mundial de Rio de Janeiro l’any 1997.

Els catalans, actuant amb plena llibertat, coneixedors que la nostra història així ho demana d’ençà que en l’any 1714 van ser abolides les nostres Constitucions i drets vigents des del 1481, i alhora reivindicant amb fermesa i orgull el nostre passat, afirmem l’existència actual de la identitat nacional catalana i, conscients que el poder d’una nació emana únicament i exclusiva del seu poble, promulguem aquesta Constitució i declarem solemnement que som germans de tots els pobles, que cerquem la fraternitat, l’amistat i el respecte de tots, i que amb la força de la nostra sincera voluntat oferim la plena cooperació en el desenvolupament i la garantia dels drets fonamentals i les llibertats per a tothom arreu del món.

1. Catalunya declara la seva ferma voluntat de formar part de l’Organització de les Nacions Unides com a membre de ple dret.
2. Catalunya vol continuar formant part de la Unió Europea i esdevenir com més aviat millor el seu estat número 29.
3. En conseqüència, el Parlament i el Govern duran a terme tots els passos convenients per a aconseguir de mantenir Catalunya dins aquests organismes o, si s’escau, d’adherir-s’hi en el termini més curt que la legislació internacional permeti.

1. L’ensenyament primari és gratuït, i serà obligatori per als menors de setze anys.
2. L’escola pública gaudirà dels recursos humans, materials i financers necessaris per a garantir-ne el màxim nivell de qualitat.
3. La llibertat de càtedra és garantida en tots els àmbits, sense cap més restricció que l’estricte respecte envers els drets humans.