1. Els ciutadans tenen el deure de participar en l’administració de justícia mitjançant la institució del jurat popular. La llei determinarà els afers que són competència exclusiva d’aquesta institució.

1. La justícia s’administra en nom del poble pels jutges i magistrats integrants del poder judicial.
2. Els membres judicials només estan sotmesos a l’imperi de la llei, són independents i gaudeixen d’immunitat en l’exercici e les seves funcions, llevat de les responsabilitats penals o disciplinàries en què puguin incórrer.

1. El Govern de la Vall d’Aran és elegit per mitjà de sufragi universal directe, lliure i secret en la forma establerta per la Llei electoral de Catalunya.
2. El Conselh Generau participarà en l’elaboració de totes les iniciatives legislatives que afectin el seu territori.

1. El Govern de la Vall d’Aran recau en el Conselh Generau, format pel síndic major, el Plen des Conselhèrs i la Comissió d’Auditors de Comptes.
2. El síndic és la més alta representació de l’Estat català a la Vall d’Aran.

1. La Vall d’Aran gaudeix d’un règim jurídic especial, establert per llei del Parlament.
2. L’organització institucional i administrativa és competència exclusiva del Conselh Generau, llevat d’allò que recull aquesta Constitució.
3. La llengua pròpia i oficial és l’occità, en règim de cooficialitat amb el català.

1. El govern i l’administració autònoma de les comarques pertoca a la corresponent vegueria, ens format per un president i un consell compost de deu membres.
2. Les funcions de les vegueries i l’estatut dels seus membres es fixaran per una llei del Parlament, d’acord amb criteris de representació proporcional.
3. Atesa la seva demografia, la vegueria del Barcelonès disposa d’un règim especial establert per una llei del Parlament.

1. Els municipis tenen competències exclusives en totes les matèries que els assigni la Llei de règim local.
2. Les funcions de les corporacions municipals es regeixen pel principi de subsidiarietat, d’acord amb el que estableix la Carta Europea d’Autonomia Local, i el de suficiència financera.
3. L’ordenació i gestió del territori, l’urbanisme i la gestió d’assistència social són competència exclusiva dels ajuntaments.
4. Els plans urbanístics i la requalificació de sòl han de ser aprovats i autoritzats pel corresponent Ministeri de l’Estat.

1. L’estructura territorial bàsica de Catalunya recolza en els municipis.
2. Les comarques són integrades per un o més municipis, en funció de la població i l’extensió geogràfica.
3. Els ajuntaments poden signar acords entre ells per a formar ens supramunicipals, amb l’objectiu de millorar l’eficiència dels serveis públics comuns.

1. El Parlament de Catalunya designarà el director de l’Oficina Antifrau, amb mandat durant una legislatura, i li assignarà la dotació pressupostària adient per a poder complir amb eficiència les seves funcions.
2. L’Oficina Antifrau té competència exclusiva en la investigació de tots els afers de presumpta corrupció política o administrativa. Tan bon punt detecti indicis racionals de criminalitat, lliurarà les actuacions necessàries, en un informe, a la Fiscalia General de Catalunya.
3. Gaudeix de plena independència i actuarà amb absoluta imparcialitat. Cap dels seus càrrecs directius no pot pertànyer a partits polítics.

1. La Sindicatura de Comptes publicarà anualment un informe amb l’exposició dels dèficits i les desviacions econòmics detectats.
2. Els partits polítics tenen el deure inexcusable de lliurar a la Sindicatura de Comptes el balanç de cada exercici, amb el detall de les despeses pressupostàries destinades a campanyes electorals.
3. Les conclusions i recomanacions de la Sindicatura de Comptes seran lliurades al Parlament i al Govern de l’Estat.