1. Tothom té dret a viure en un medi sostenible i en una societat respectuosa envers els recursos naturals.
2. Conscients que som ciutadans d’un sol món, els poders públics vetllaran per la preservació de la biosfera, la conservació dels sistemes ecològics i la regeneració de l’aigua, l’aire, la terra, la fauna i la flora de Catalunya.
3. Amb l’objectiu de deixar un planeta més net i saludable per a les generacions futures, la lluita contra la contaminació serà una prioritat de tots els plans públics de desenvolupament econòmic i actuacions sobre el territori.
4. El dret de posseir els recursos naturals i fer-ne ús comporta el deure de prevenir-ne els danys ambientals i, si s’escau, tenir cura de reparar-los.
Article 20 – Dret a la investigació científica i artística
1. La cultura és la clau de volta de l’evolució humana, la convivència i el respecte per la diversitat.
2. La recerca científica, cultural i artística mereix una especial protecció per part de totes les administracions públiques.
Article 18 – Dret a la llibertat sindical i de vaga
1. Els treballadors i els empresaris gaudeixen del dret de crear organitzacions que defensin llurs respectius interessos legítims.
2. Tota persona podrà decidir lliurement si vol pertànyer o no a un sindicat i participar en les activitats d’aquest.
3. Els conflictes inherents a les relacions laborals entre empreses i treballadors s’han de resoldre per mitjà de la negociació i, si cal, per la mediació i l’arbitratge.
4. La llei regularà l’exercici del dret de vaga, sense cap altra limitació que la manifestació pacífica d’aquest dret.
Article 17 – Drets d’associació i de reunió
1. El dret de creació d’associacions i entitats és lliure. La llei en regularà els tràmits i requisits d’inscripció en els corresponents registres públics. Els seus estatuts han de recollir finalitats democràtiques i legítimes.
2. Tota persona té dret a reunir-se pacíficament. Aquest dret només podrà ser limitat quan la reunió es dugui a terme en espais públics i per motius justificats, en garantia de la pau ciutadana.
Article 16 – La llibertat d’opinió i expressió
1. Tota persona té dret a expressar i difondre amb plena llibertat les seves opinions mitjançant la paraula o per escrit, o bé per qualsevol altre mitjà.
2. Tothom té dret a rebre informació lliure i veraç a través dels mitjans de comunicació, públics i privats. La llibertat de premsa resta garantida, i és el deure de tots els poders públics fomentar-la mitjançant les publicacions periòdiques, la ràdio, la televisió o qualsevol altre mitjà de difusió.
3. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per cap tipus de censura prèvia.
4. Es reconeix el dret de guardar el secret professional sobre la font de procedència d’una informació a tothom qui treballi en qualsevol mitjà de comunicació, sens perjudici de les responsabilitats civils o penals en què pugui incórrer en cas de difamació.
5. Aquests drets només poden ser restringits per la legítima protecció dels menors, pel dret a l’honor, a la imatge i a la intimitat de les persones.
Article 15 – Llibertat a la pròpia imatge pública
1. Qualsevol ciutadà té dret que la seva imatge, la seva intimitat i el seu honor siguin respectats.
2. Tot ciutadà té el deure d’identificar-se, sempre que l’autoritat legítima li ho requereixi, en espais públics. Ningú no podrà portar el rostre ocult totalment, a fi i efecte d’evitar la impunitat.
Article 14 – La llibertat personal
1. Ningú no pot ser privat de la seva llibertat, lliure circulació i residència, llevat dels casos prèviament i explícita recollits en la llei.
2. Tot individu que sigui privat o restringit preventivament d’aquest dret fonamental ha de ser informat immediatament dels motius; romandrà sota protecció i custòdia policial, gaudirà d’assistència jurídica i tindrà dret a ser conduït davant el jutge que predetermini la llei en el termini màxim de vint-i-quatre hores.
3. Qualsevol persona a qui s’imputi un fet delictiu gaudeix del dret de ser sotmesa a judici en un termini raonable.
Article 13 – La llibertat religiosa
1. Es garanteix la llibertat religiosa i de culte. Tota persona té dret a escollir lliurement la seva religió i les seves conviccions filosòfiques, així com de dur-les a la pràctica de manera pacífica.
2. L’Estat es declara aconfessional i, en conseqüència, cap religió no podrà ser subvencionada amb fons públics.
3. Les pràctiques d’ús de vel integral que oculti la cara en l’espai públic, amb el pretext de la religió, no són mereixedores d’empara legal.
Article 12 – La nacionalitat
1. La nacionalitat catalana s’adquireix d’acord amb el que estableix la llei, per naixement, matrimoni, residència, adopció o conveni de reciprocitat amb un altre estat.
2. Tots els ciutadans de Catalunya que en el termini d’un any a partir de la promulgació d’aquesta Constitució així ho escullin lliurement podran gaudir de la doble nacionalitat, catalana i espanyola, sempre que Espanya els reconegui el dret de conservar-la.
3. Els catalans continuaran essent ciutadans europeus, amb tots els drets i deures de què gaudeixen en el moment de constituir-se la República Catalana.
Article 11 – Drets dels menors d’edat
1. Els menors d’edat, i en especial els infants, gaudeixen de la protecció especial que els tractats internacionals i europeus els atorguen.
2. L’Estat garantirà el normal desenvolupament de la seva personalitat integral fins que assoleixin la majoria d’edat. 3. Els drets bàsics a l’educació, la formació física i cultural, així com a l’esport, seran mereixedors d’una cura especial i gaudiran de prioritat en l’assignació pressupostària de la despesa pública.